Cançons en castellà
Cançons en castellà
Cançons escrites, majoritàriament, entre finals dels anys vuitanta i l'any 2000.
En aquell moment, molts joves creadors catalans vèiem lo castellà com una llengua que mos permetia arribar a un públic molt més ampli.
Era també la llengua en què bona part de natros havíem descobert una part important de la literatura, la música i el cine que mos havien marcat.
En los anys he escrit sobretot en català, però continuo pensant que cada llengua és una finestra única i valuosa per a mirar el món i eixamplar lo nostre univers.
"Estes cançons formen part del meu recorregut creatiu i les compartixo tal com van nàixer."
Volverán las oscuras golondrinas
(3 min 53 s)
En una època de crisi de valors, d'institucions i de grans narratives, molts creuen estar inaugurant noves formes d'entendre l'ésser humà.
Ara bé, en allò essencial, ben poc sembla haver canviat des dels temps ancestrals.
Potser per això la Rima LIII de Gustavo Adolfo Bécquer, escrita fa més de cent cinquanta anys, manté intacta la seua vigència.
"Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban tu hermosura y mi dicha a contemplar, aquellas que aprendieron nuestros nombres… ¡esas… no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas de tu jardín las tapias a escalar, y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas, cuajadas de rocío, cuyas gotas mirábamos temblar y caer como lágrimas del día…
¡esas… no volverán!
Volverán del amor en tus oídos las palabras ardientes a sonar, tu corazón de su profundo sueño tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas, como se adora a Dios ante su altar, como yo te he querido… desengáñate,
¡así… no te querrán!"
Fuentes (versió de 1990)
(3 min 26 s)
Esta versió és un Frankenstein fet en pistes gravades al llarg de diverses dècades, per més que veigués la llum per primera vegada als voltants de 1990. En l'ansietat i los somnis impossibles com a esperons, qui no voldria tornar a nàixer?
"En el desierto de la vida hay heladas fuentes que dan sed. Queman los labios con su dulce hiel, ellas te incitan a seguir.
Por un instante puedo imaginar un universo de cristal. Caído en mis propias trampas voy: ansiedad y sueño… Ansiedad y sueño!
Herido por flores de sangre, sueño volver a nacer. Ciegas espuelas de aire se hunden por todo mi ser.
En el desierto de la vida hay calientes curvas de mujer. Queman los labios con su dulce piel, ellas te incitan a seguir.
Por un instante puedo controlar a la pasión que hay en mí. Caído en mis propias trampas voy: ansiedad y sueño… Ansiedad y sueño!
Herido por flores de sangre, sueño volver a nacer. Ciegas espuelas de aire se hunden por todo mi ser."
El Río- Sueño
(2 min 39 s)
Als noranta, los jóvens sortíem a l'aventura per les nits. Mos coneixíem cara a cara, i lo món encara era un lloc físic a on quatre rodes podien portar-te a locals màgics. Allí, entre llums i ombres, envoltats per sons d'altres planetes, no mos calia prendre substàncies per entrar en trànsit.
"Hoy he soñado con ser un pez en un río, cubierto de plata, cubierto de frío, cansado de ser quien nadó por ti.
Hoy he bajado hasta el fondo del lecho vacío, de verde esmeralda bañado el sentido que un día lejano dejó de fluir.
El cuerpo de una mujer extraña bailaba salvaje en las noches de luna. Ahora los peces custodian su sueño, cubierto de plata, cubierto de frío.
Nunca frecuentes las ruinas del viejo castillo, la magia aún flota en salones perdidos, la magia de un cuento que vive por ti.
Sueños que ocurren si vives cerca del río, los sueñas despierto, los sueñas dormido, lo cierto es que nunca sabrás cuándo fue.
El cuerpo de una mujer extraña bailaba salvaje en las noches de luna. Ahora los peces custodian su sueño, cubierto de plata, cubierto de frío.
Qué dulces los besos de amantes furtivos, su risa aún se oye en jardines prohibidos. Mientras, el río sonríe en silencio, cubierto de plata, cubierto de frío."
Ella vuelve a bailar
(2 min 53 s)
Esta cançó és filla de l'esperit dels noranta, quan les lletres de moltes cançons encara aspiraven a ser poesia.
"Ella vuelve a bailar, maleficio de hueso y espina. Maleficio de sal, es de barro y de lluvia blanca y fina.
Ella vuelve a bailar, en sus labios la risa contenida. Caracola de mar, en su vientre el pulso de la vida.
Hoy la tendré, pasión de bruja y de niña. No soltaré su cordel. Me perderé en su mirada divina, en la verdad que la hace mujer.
Corazón de animal, marca el ritmo con fuerza y sin prisa. La siringa de Pan, cascabeles movidos por la brisa.
Hoy la tendré, pasión de bruja y de niña. No soltaré su cordel.
Me perderé en su mirada divina, en la verdad que la hace mujer.
No es amor el beso y el tremor. No es amor, es una maldición.
No es amor, las ansias de su olor. No es amor, es algo superior.
Ella vuelve a bailar, maleficio de hueso y espina."
Fuentes
(3 min 08 s)
A la versió en català i a la de 1990 d'esta cançó n'he fet lo comentari. Afegiré que la lletra original era esta: en castellà. Podeu llegir-la als subtítols o més amunt, baix de la versió de 1990.
Li dedico al meu amic de sempre, @ramonbalague. Estic segur que ell, que va estar present al naixement d'esta cançó fa més de trenta-cinc anys, se pot sentir tan identificat com jo en la lletra. It takes one to know one...