Cançons en català
Embedded Files
Cantades en lo dialecte tortosí, o valencià de transició.
En este sentit, no seguixen los criteris del DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans) ni del DNV (Diccionari Normatiu Valencià), tot i que este últim reflectix millor la realitat lingüística del nostre territori.
La intenció és contribuir a preservar una manera de parlar que, com tantes altres varietats dialectals, se troba sotmesa a una contínua pressió uniformitzadora per part de l'escola, l'administració i els mitjans de comunicació.
"Lo nostre dialecte de cruïlla, part integral del paisatge humà entre el Delta i el Matarranya, entre Ribarroja i el Maestrat."
La meua terra
(2 min 59 s)
Cançó d'amor a les muntanyes de les Terres de l'Ebre, lo Matarranya i el Maestrat.
"Vaig beure l'aigua gelada que brota a les entranyes de la terra.
Vaig vore nits estrellades guardar el secret furtiu d'amants de pedra.
Una força estranya m'espenteja forta, m'anihila tota voluntat,
perquè pocs s'adormen quan la vida ofrena sa* bellesa crua i temporal.
Lo dia que els ulls se'm, tanquen, dixeu-me sobre un cim tal com vaig nàixer.
Que el vent s'emporte les cendres, que esl ossos emblanquixquen les tarteres.
*Sa: Forma arcaica del possessiu «seua» (no és l’article salat).
Que els voltors s'emporten tota carn cansada i l'escampen per allà on pertany.
Que la pluja fresca em rente la tristesa i l'oblit me dixe descansar.
Canto i les paraules no saben parlar...
Qui poguessa volar per los cingles cruels de la meua terra...
Velles (au)liveres** guardant la garriga seca, baix dels peus de muntanyes de llum que me van vore fer-me home."
**Espero que els que estimeu al català i la seua diversitat apreciésseu les meues vulneracions constants i deliberades de la norma. Per a natros, mentre lo nostre dialecte se parle, una olivera serà sempre una aulivera.
La presó de Lleida
(2 min 38 s)
Isabel Sancho Duran va aprendre esta cançó quan era una xiqueta, a principis del s. XX. Quan era molt menut, me la cantava per a canviar-me els bolquers o fer-me adormir. Dedico al seu record esta versió.
"A la ciutat de Lleida n’hi ha una presó que mai n’hi falten presos, nineta bonica, que mai n’hi falten no, nineta, ninó, nineta. ninó.
La filla del rei moro n’ha sortit al balcó, i al vore que no canten, nineta bonica, per què no canteu no? Nineta. ninó, nineta, ninó.
Canta, dama, que la mort espera a l’albada, canta, dama, i consola als que han de morir.
Ai pare, lo meu pare, jo vos demano un do, ai pare, lo meu pare, nineta bonica, les claus de la presó, nineta, ninó, nineta, ninó.
Ai filla, bona filla, demà els penjaré a tots. Ai pare, lo meu pare, nineta bonica, penjeu-me a mi i tot, nineta, ninó, nineta, ninó.
Canta, dama, que la mort espera a l’albada, canta, dama, i consola als que han de morir."
No plores, no
(1 min 52 s)
Cançó dedicada a Ilai Vilaubí, mon fill lo gran. Quan ell va vindre al món, jo també vaig nàixer.
"No plores, no, no plores no, que lo papa et porta una coseta.
No plores, no, no plores no, vine i dona’m una abraçadeta.
Quant de temps vivint entre la boira, en un món absurd i fosc.
Ara esta tendra personeta li ha donat sentit a tot.
Com una flor mor sense el sol, necessito una rialla teua.
No sóc tan gran, no sóc tan fort, sóc un home a qui el vent doblega.
Quantes voltes donem les persones hasta* caure dins del solc.
Quan veiem lo fràgil que és la vida ha passat lo temps millor.
La natura mos va fer imperfectes, té unes lleis per a tothom.
És més fàcil, sempre, obeir-les: les dus dintre del teu cor.
No plores, no..."
*Sé que és un castellanisme, però a un tortosí castís li costa molt dir "fins a"...
És un consol menut
(2 minuts 46 s)
Esta cançó vos convida a mirar dins del vostre interior i confrontar allò que l'habita.
La part més fosca del cor sempre estarà allà, vulgues o no vulgues mirar-la...
"És un consol menut resseguir los camins del saber, ara que molts hem abandonat los destins de la fe.
Si la resposta és com un pou, és qüestió de pensar: quan ja no estigues, no patiràs: tornaràs al no-res.
I mentre, ja no busques res més que guitarres ardents,
i viu i estima en passió, que prompte ja no estarem.
Al món hi ha persones que van morir i que van tornar a nàixer. Van buscar la part més fosca del cor perquè és l'única veritable.
Van estimar-la com a una virtut i ella va regalar-los ales.
Van soltar les regnes a l'animal, i per fi van trobar a l'home.
I mentre, ja no busques res més que guitarres ardents, i viu i estima en passió que prompte ja no estarem.
Sentix salvatge als cabells tota la força dels vents.
Que el viatge sigue molt tranquil i no patixques mai més."
Aigua i sal
(2 min 55 s)
Dos vegades he cregut haver trobat l'amor.
Dos vegades vam perseguir miratges, projeccions dels anhels de persones incompletes que buscaven en l'altre allò que no havien trobat en elles mateixes.
No en sabíem més.
"Si canto sento que el temps ja no importa, i puc vore les coses, puc vore què hi ha.
Llavons me’n vaig a un cel fet en poemes i aturo la consciència, i trobo la pau.
I contemplo l'abisme vital, com un úter de pols estel·lar, i l’accepto i ja no em fa mal.
Si canto sento que el món ja no compta, i puc vore les coses, puc vore què hi ha.
I m'alimento en valls verdes i fresques, i faig de les muntanyes un temple gegant.
I contemplo l'abisme vital, com un úter de pols estel·lar, i l’accepto i ja no em fa mal.
Dixa que a l'alba te pregunte què has somiat i mirem que estos desitjos esdevinguen realitat.
Sé que t’és difícil i em sap mal, de veritat. Me demanes tantes coses que no sé a on començar...
I jo només busco sentir-te entre sombres, tenir-te al costat.
Tu i jo, aigua i sal.
Tu i jo, aigua i sal.
Aigua i sal."
NB: En esta lletra hi ha lleugeres diferències en la de l'àudio, vaig fer alguna modificació posterior. A tot cas, podeu fer-vos-en la idea igualment. Ja ho esmeraré en futures gravacions.
Me moc en bici
(1 min 57 s)
Anar en bici és una manera fàcil de xalar i ser xiquets per a sempre :)
Ah, i de mantenir net lo medi ambient, i d'estalviar, i de fer salut, i de no fer soroll, i de no convertir los carrers i les carreteres en jungles, etc., etc., etc.
"Si vas massa depressa lo camí passa volant. Per més que arrives ràpid, se t'escapen los detalls.
M'agrada vore el món, m'agrada allò senzill, m'agraden les coses que no fan mal a ningú
I per això me moc en bici, i per això tinc este vici.
Damunt de les dos rodes lo meu cor està content, te porten xino-xano cap amunt i cap avall.
Sentir que el món batega mentre vas pedalejant,
sentir la brisa fresca pels racons de la ciutat.
I per això me moc en bici, i per això tinc este vici.
Per més que vaigue ràpid mai m'enganxen pel radar. Respecto les distàncies, ningú es sent amenaçat.
Arribo a la faena i sempre tinc a on aparcar. Jo poso el combustible i no em sap mal xafar el pedal.
I per això me moc en bici, i per això tinc este vici."
Quan s'és jove
(2 min 10 s)
M'agradaria alliberar als joves de tants temors i angoixes fictícies...
Però sé que això és complicat, que cadascú aprèn allò que ha d'aprendre mentre fa lo seu camí i va treient les seues conclusions.
"Quan s'és jove es busquen coses que possiblement mai passaràn.
No sabem que el món és un molí que torna pols les il lusions.
Mira, mira, i escolta, la paciència és una joia.
I si no pots arribar tan lluny com l'atra gent, no passa res. L'important és tindre pau al cor per a apreciar tot lo que tens.
La ignorància és una virtut que fa somiar quan som cadells.
No sabem que tot mos ve donat i que no som més que relleus.
Però gràcies al llegat de tots aquells que van ser més inquiets, vam sortir de la caverna per gaudir la llum i l'aire fresc.
Mira, mira, i escolta, la paciència és una joia.
I si no pots arribar tan lluny com los demés, no passa res.
L'important és tindre pau al cor per a apreciar tot lo que tens.
Quans tresors se n'han anat al fons del mar immens...
Tot i això, lo sol segix sortint cada matí com si no res."
No puc fer-hi res
(2 min 8 s)
Diuen que l'amor que fa mal no és amor.
I què més dona el nom, quan no pots fer-hi res?
"Hi ha tambors que anuncien la guerra.
Hi ha cançons que no acaben bé.
Ai, que lo cor va avisar-me…
Ai, però jo no en sé més…
T’estimo, t’estimo i no puc fer-hi res.
T’estimo, t’estimo i no puc fer-hi res.
Lo desig empeny i encega.
No veiem que prompte caurem.
Ai, qui no viu no té pena…
Ai, qui no viu no sap res…
T’estimo, t’estimo i no puc fer-hi res.
T’estimo, t’estimo i no puc fer-hi res."
La meua terra
(3min 06 s)
Versió de “La meua terra” que explora lo potencial dels sintetitzadors. No hi ha res d’IA: no n’he fet servir en cap de les meues cançons.
Si voleu llegir la lletra, podeu triar-ho als subtítols. També la trobareu més amunt d'esta pàgina, baix de la versió acústica.
Lo Riu
(3 min 29 s)
La cançó se remunta als temps del mini-transvasament, lo qual ja mos avisava de què vindria al cap de poc temps...
Ara, me plau honorar la memòria d'aquells temps de consciència i amor per la nostra terra fent-vos arribar esta versió.
"Dixa’m que te conte una història que s’acaba quan la gent no té més força i la porten per on volen…
Riu de plata que reflexa l’esperança, cels per fronteres que es retallen contra els cims. Records que em porten als moments de la innocència,
quan me portaven de la mà creuant lo riu.
Si tot això s’ho volen endur,
si tot això s’ho volen endur,
si tot això s’ho volen endur,
no mos queden somnis ni futur.
Ningú vendria les carícies de sa mare,
ni los moments que li ha donat un bon amic.
La vida corre pel cabal que mos arranquen
los que se pensen que l’últim ja està dit.
Si tot això s’ho volen endur,
si tot això s’ho volen endur,
si tot això s’ho volen endur,
no mos queden somnis ni futur.
Dixa’m que te conte una història que s’acaba quan la gent no té més força i la porten per on volen los polítics que no saben on vaig dir-te que t’estimo,
los senyors que mos governen i no saben ni qui som.
Som la gent que parla una llengua que els fa gràcia, los hereus de cent cultures que van viure vora el riu. I ja va sent hora d’oblidar les ximpleries, les rancúnies entre els pobles que tenim tant en comú."
Fonts
(3 min 08 s)
Compartixo en vatros lo vídeo d’una de les últimes versions de «Fonts», una cançó molt important per a mi.
M’acompanya des de l’adolescència i no ha dixat mai de tindre un significat quasi profètic des que la vaig compondre.
"Al desert que és la vida hi ha gelades fonts que donen set. Cremen los llavis en sa* dolça fel. Elles t’inciten a seguir.
Per un instant me puc imaginar un univers fet de cristall. Caic i em regiro en los meus paranys: ansietat i somnis. Ansietat i somnis!
Ferit per l'amor de sirenes, torno a nàixer un cop més.
Cecs esperons d’ira cega em fan mil forats a la pell.
*Sa: Forma arcaica del possessiu «seua» (no és l’article salat).
Al desert que és la vida hi ha calentes corbes, pits ardents. Cremen los llavis en sa dolça pell. Elles t’inciten a seguir.
Per un instant molt breu puc controlar a la passió que hi ha dins meu. Caic i em regiro en los meus paranys: ansietat i somnis. Ansietat i somnis!
Ferit per l'amor de sirenes, torno a nàixer un cop més.
Cecs esperons d’ira cega em fan mil forats a la pell."
Page updated
Google Sites
Report abuse