Fira intercultural "Som Tortosa, som món"

Va ser un plaer tocar al Parc i tenir l'oportunitat d'expressar la meua opinió en públic: tots som descendents dels innombrables immigrants que, per diverses causes, algun dia van vindre a viure a Tortosa al llarg dels mil·lennis

La situació no ha canviat, i los desplaçaments de persones que busquen una situació vital millor són i seran part de les dinàmiques que mos han donat forma no ja com a ciutat, sinó com a espècie. 

Sé que a molts tortosins de tota la vida los preocupa vore la ciutat plena de gent d'aparença diferent, i no mos enganyéssem: l'heterogeneïtat cultural pot generar tensions. Ara bé, una societat madura hauria de saber gestionar-les, sense edulcorar la realitat, però sense dixar de recordar que de gent bona i dolenta, n'hi ha a tot arreu.

A vore si esta vegada podem fer-ho bé, en seny i ordre, ja que la integració de persones nouvingudes, per més que necessària en una ciutat (i un país) que altrament perdria la població a passes forçades, no és gens fàcil.

Personalment, dono les gracies a la bona gent de fora que han vingut a donar vida als nostres carrers, que fan possible que la nostra societat continue viva.

Lo Forn de la Canonja

Un plaer tocar a un lloc tan bonic, màgic i emblemàtic: les poques restes romàniques que han quedat de la primera catedral de Tortosa!

Lo més graciós és que, a pocs metres d'on tocàvem, al claustre, està enterrat Pere Vilaubí, mort l'any 1380, i la seua dona, Magdalena, morta deu anys després. Espero que les dèries postpostmodernes d'un descendent rebel no torbessen lo seu cristià descans...

Moltes gràcies, Pau (i companyia), per donar-mos l'oportunitat de tocar al vostre local. Ja sabeu que serà un plaer tornar-hi.

IV Certamen Literari Vila de la Sénia

L'encantadora Mercè Carbó mos va donar l'oportunitat "d'amorosir" (parafrasejant les seues boniques paraules) lo lliurament dels premis del IV Certamen Literari Vila de la Sénia. 

Aquell dia, l'arribada i lo muntatge van ser una d'aquelles experiències que, entre presses, nervis i improvisació, resulten estressants en lo moment però que en lo temps acaben convertint-se en lo bon record de les aventures 

A tot cas, l'atenció d'un públic encantador, Mercè i Victòria Almuni incloses (tal com he dit mil vegades, soc un gran fan de Victòria, no tant per ser l'alcaldessa de la Sénia com per ser l'autora de dos llibres espectaculars sobre la Catedral de Tortosa) va compensar sobradament los nervis inicials. 

Moltes gràcies, Mercè, per comptar en natros :)

Sant Jordi a l'Institut de Roquetes

En la meua trajectòria com a interí/substitut del Cos de Professors de Secundària, mai he estat tan a gust com en los companys i los alumnes de l'Institut de Roquetes.

Per millorar encara més l'experiència del meu pas per este centre, vaig ser convidat a posar música al Concurs Literari de Sant Jordi, envoltat de talent i de joves promeses.

Un veritable plaer. Los companys ja sabeu que desitjo de tot cor que lo Departament me torne a enviar en vatros algun dia :)